FER, NO SER

"No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer". El físic Richard Feynman és una mina de mirades i consells raonables, sovint exhilarants.

 

 

PROSPECTIVA

La gràcia de jubilar-se deurà ser no haver de corregir més.

 

TASTI EL MOSSÈN

"La història del món, estimat (...) és qui menja i qui és menjat". Trobo que en aquests nostres temps trumpians s'hauria de reposar el Sweeney Todd de Sondheim i Hugh Wheeler. El barber diabòlic del carrer Fleet va bé per explicar moltes coses, o per fer-les més passadores. I no recordava que a la lletra també hi surten els poetes (menys encara que hi tinguin a veure amb els nostres estudis de posteritat):

Haven't you got poet
Or something like that?

No, you see the trouble with poet
Is how do you know it's
Deceased?
Try the priest

 

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

NOVETATS QUE SÓN ECOS

L'única manera de superar la bona notícia que Kathleen Edwards estigui de tornada (amb l'EP Sweetness Follows) era que ho fes amb una cançó com "Hello in There", versionant John Prine. Per què? Perquè a banda que sigui una balada de primera, és un dels meus trios predilectes de fa molts, molts anys (del 1990), amb Billy Bragg, Natalie Merchant i Michael Stipe compartint barcassa a Glasgow. Hello in there...

Tot plegat, rodó com un bon cap de setmana. Enjoy.

CANNAREGIO

A Venècia vaig aprendre (i, millor: vaig assumir) que no passa res per perdre's.

 

 

ESPANHA DIVERSA

Què feu el 6 de març? La gent del projecte ESCORE sobre escriptors, comunitat i reconeixement ens n'anem a Lisboa a escoltar l'Helena Miguélez-Carballeira, i a xerrotejar al seminari "Cânone e periferias".

 

 

 

 

BRUNYIU LES VOSTRES ANTOLOGIES

M'ha tornat a les mans aquesta meravella de Cole Porter en una pel·lícula de George Sidney on uns comediants de Broadway posen en escena Shakespeare. Honor també a James Whitmore i Keenan Wynn: "Ara les noies elegants volen versos com els d'abans..."

 

CASA

Desmuntar una casa és una lliçó radical (qui sap si la lliçó més radical possible) de relativisme. 

BIBLIOTECA J.V. FOIX

A Sarrià. De vegades ens en sortim. 

 

I JA ESTÀ

El secret és que no hi ha secret. 

UNA CONVERSA AMB BERTA PIÑÁN

Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota. 

Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.

 

Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.